Listing 1 - 2 of 2 |
Sort by
|
Choose an application
Amb una estructura que recorda la d’un oratori musical i amb un contingut que la converteixen en un autèntic testament literari, la Faula d’Orfeu, amb els seus més de tres-cents versos, constitueix possiblement la composició més coneguda de Josep Sebastià Pons i un dels cims de la poesia catalana contemporània. Poema fortament existencial, en ell Pons evoca Helena, la muller morta trenta anys abans, en un darrer intent de desafiar l’oblit, que és la mort. Després d’analitzar el sentit de la Faula d’Orfeu en el marc de la poesia ponsiana i molt especialment en el context del recull pòstum Cambra d’hivern (1966), del qual forma part, hom intenta determinar les fonts – tant antigues (Teòcrit, Ovidi i Virgili, sobretot) com modernes (Rilke) – en les quals s’inspirà Pons, i proposar una edició crítica del poema, a banda de reconstruir- ne la versió francesa que enllestiren els seus gendres (Enric Frère i Andreu Susplugas) després de la seva mort. I tot això, per primer cop, a partir dels materials d’arxiu del poeta, que l’autor d’aquest assaig porta anys estudiant de cara a la imminent publicació de la seva poesia completa, en edició critica, per part de l’editorial gironina Edicions de la Ela Geminada i de la Diputació de Girona. Dans la Fable d'Orphée, Josep Sebastià Pons évoque Hélène, l'épouse morte trente ans auparavant, dans un dernier effort pour défier l’oubli. Après l’analyse du poème, l’auteur essaie d’en déterminer les sources —autant anciennes que modernes—, et en propose une édition critique à partir des archives personnelles du poète.
Poetry --- Josep Sebastià Pons (1886-1962) --- poésie --- poesia
Choose an application
L’œuvre de l’auteur nord-catalan Jordi Pere Cerdà (1920-2011) tisse une cartographie littéraire qui touche toutes les dimensions spatiales – réelle, imaginée et fictionnelle. Les prospections qu’expérimentent ses textes trouvent leur source dans le milieu naturel et rural, célèbrent l’amour, les gens et les êtres fantastiques du folklore catalan, s’engagent avec les réfugiés face à toutes les frontières et à tout abîme intérieur et extérieur qui opprime l’être. Cet ouvrage s’intéresse aux origines de la pensée poétique de Cerdà, dans un contexte agité, plein de transformations socioéconomiques, politiques, culturelles et linguistiques, dans lequel Cerdà développera sa propre voix littéraire. Sa riche expérience vitale nous permet enfin de reconstruire une vie dédiée à la pensée, à la création, à l’activisme culturel et à l’engagement social. L'obra de l'escriptor nord-català Jordi Pere Cerdà (1920-2011) una cartografia literària que abasta tota dimensió espacial ―real, imaginada i ficcional. Les prospeccions que assagen els seus texts es fonen en el medi natural i rural, canten a l'amor, als veïns i als éssers fantàstics del folklore català, es comprometen amb els refugiats encarant-se a tota frontera i, també, a tot abisme interior i exterior que oprimesca l’ésser. Aquesta obra s'interessa pels orígens del pensament poètic de Cerdà, en un context agitat, ple de transformacions socioeconòmiques, polítiques, culturals i lingüístiques, en el qual Cerdà desenvoluparà la seua pròpia veu literària. La seua rica experiència vital ens permet, en definitiva, reconstruir una vida dedicada al pensament, a la creació, a l'activisme cultural i al compromís social.
Poetry --- Literature (General) --- literatura catalana --- Jordi Pere Cerdà (1920-2011) --- littérature catalane
Listing 1 - 2 of 2 |
Sort by
|